En Estances de Silenci, jo l'ésser flueixo per límits de matèria, per arribar al processador cerebral que aleno, perquè la "veritat" que porto en mi, s'instal·li en aquest cos físic on encarno, i comencem a ser una part viva, i activa, d'aquesta Dansa Còsmica de profunda inspiració per la que hem estat "Ideats" i "Creats".
En Estances de Silenci, entre Pau i Quietud, és on l'ésser espiritual que en mi glateix em presenta la Natura en la forma del Temple dels meus Somnis, per on salten al vent Eterns Mantres d'Orient que fan fremir els grans cristalls de colors ocres i daurats, que envolten aquella etèria Nau, feta d'espais anímics per on els esperits flueixen, i canten, i riuen...
En Estances de Silenci, hi sóc jo, complert, amb el Cor estimulat, amb tot el que és la calma viva, d'aquesta Vida, que cal contemplar des del profund, que se sent emergir des de l'èter, transparent i clar, tal com ha d'eixir tot esperit de l' "antimatèria" original, abans de cristal·litzar en els espais més densos de l'Univers...
És en Estances de Silenci, quan només hi pot haver permanent connexió d'Amor, entre Matèria i Esperit, el fluid de procreació, i aquell gaudi plaent que neix i creix en cada contrast, i que a voltes, embriaga i enganya, si mentrestant la consciència encara dorm...
En Estances de Silenci hi nha aquell punt on vibrar a l'uníson i harmonitzar amb tots els elements que ens envolten, i formar part conscient de la "música de les esferes", que és un cant permanent a la gran descoberta infinita, constant i estable...
En Estances de Silenci, tot ens és confiat, més enllà de qualsevol reminiscència del temps, que no existeix, o eternitats, que desfilen incessantment dins l'únic batec en el qual viatgem totes les criatures anímiques i espirituals sortides de "La Font"... En Estances de Silenci, jo ho se... Les que he trobat aquí... I les que trobaré més enllà...
En Estances de Silenci i escoltant acuradament l'Infinit i l'Eternitat, si volen, m'expliquen els seus afers, i mentre ho fan, aprenc la Vida des d'angles increïbles i nous, on el "discerniment" és eina de consciència, i la "intuïció" és una porta, que sempre la reeconeix...
En Estances de Silenci, la Vida es presenta més reflexiva i oberta, no tant agresta i inhòspita, i si, com la déu d'aigua cristal·lina que emergeix de la viva roca, després d'un llarg trajecte de fluida obscuritat, per soterranis sense fi, per acabar esdevenint potents fils humits que es precipiten, lluents de Sol o Lluna, en màgica cortina, fins al llac on d'infant, llançava pedres d'innocència i em perdia on es trencaven les ones que s'hi generaven...
EN ESTANCES DE SILENCI POTS VEURE LA VIDA DESFILAR....
