SOBRE LA LLEI DEL KARMA (I L'Esborrat de Memòria)

 

                                                                       EL   KARMA

Una de les "Claus" de desenvolupament en la "Llei del Karma i la Reencarnació" és la "pèrdua" de la plena "Memòria" que, generalment sofreix el nadó que ve a la vida física per exercitar-se en una nova etapa on, en moments i circumstàncies oportuns, tindrà l'ocasió o ocasions, d'encararar reptes no enfrontats en altre hora, i/o també, de reparar mancances de qualsevol índole que podessin haver danyat o perjudicat persones, etc., no obstant, l'absència de memòria, situa a l'aprenent o candidat, a ignorar el "Què", el "Quant" i el "Com", i per tant, no poder esperar ni preparar amb antelació, el desenvolupament de qualsevol circumstància, havent d'esdevenir tot, una completa sorpresa en mig de la Vida i l'avenir diari de tots els que n'hauran de ser protagonistes.                                                         Això sovint fa, que els que viuen un "tema kàrmic" d'importància, responguin de les maneres més diverses, depenent dels ambients familiars on hagin crescut (religió, creences o fins i tot l'absència d'aquestes) per admetre -o no- a la "Llei del Karma" com "programació o àrbitre" dels fers diversos i les conductes humanes, que interactuen dins el teixit social humà.

                                                                             

Pot ser que des d'un punt de vista merament psicològic, el que ha d'afrontar algun "repte kàrmic" o faci millor des de l'oblit total, és a dir, sense recordar absolutament res d'entrada, ni tant sols aquesta "Llei" tant reguladora, tant compensadora i tant efectiva, i menys encara del "problema", el qual haurà de reconèixer quan sigui el moment:  doncs tot ho reconeixerà en el "moment present":  El "Problema" i la "Llei" per la qual aquest, "es repeteix" amb l'oportunitat de la resolució.                                                                                                        Val a dir que a mi em "preocupava" aquesta "pèrdua de memòria", en virtut de la qual, "no se d'on vinc",  "ni a on vaig", ni "quin és el motiu de l'existència" i, òbviament, si vinc amb algun "compromís karmàtic" -no el recordo!- ,   i això m'amoïnava, davant las perspectiva d'haver-lo d'encarar sobtadament en algun moment d'aquesta etapa de vida.                             Aleshores pensava que cada vegada que neixo (encarno), en aquest món de tres dimensions, "el meu comptador de la memòria és posat a zero" i sempre, al menys en aparença, és com si comencés de nou o per primera vegada...

                                                                              

                              

I el cert és que no és ben be així, -malgrat que ho pugui semblar-.  Entre etapa de vida i etapa de vida, és ben cert que el pòsit de l'experiència creix i "es nota", i que la "Consciència", que abriga al nostre "Ésser Intern" -tanmateix el que veritablement som-, dona la pauta del propi "progrés espiritual" que hom efectua;  per be que (això depèn de cada persona, del seu anhel, del seu interès, del seu esforç) hi ha força variabilitat, car en un grup de persones poden comfraternitzar els més conscientment desperts amb les diferents gradacions en progrés.

Tot això, òbviament, no retorna al 100%  de la memòria d'entre vides o de vides anteriors.  Però els diferents nivells de "Consciència" si que restitueixen un equilibri, una visió objectiva, una actitut transparent, una ment desembarassada, la qual cosa son graus de lucidesa i de saviesa, que ajuden a estar amatents i apunt per qualsevol circumstància que es presenti.

Per aquests resultats va deixar de "preocupar-me" el fet d'aquest "esborrat de memòria"* 

EN ESTANCES DE SILENCI

En Estances de Silenci, jo l'ésser flueixo per límits de matèria, per arribar al processador cerebral que aleno,  perquè la "veritat" que porto en mi, s'instal·li en aquest cos físic on encarno, i comencem a ser una part viva, i activa, d'aquesta Dansa Còsmica de profunda inspiració per la que hem estat "Ideats" i "Creats".

En Estances de Silenci, entre Pau i Quietud, és on l'ésser espiritual que en mi glateix em presenta la Natura en la forma del Temple dels meus Somnis, per on salten al vent Eterns Mantres d'Orient que fan fremir els grans cristalls de colors ocres i daurats, que envolten aquella etèria Nau, feta d'espais anímics per on els esperits flueixen, i canten, i riuen...

                                                                             

En Estances de Silenci, hi sóc jo, complert, amb el Cor estimulat, amb tot el que és la calma viva, d'aquesta Vida, que cal contemplar des del profund, que se sent emergir des de l'èter, transparent i clar, tal com ha d'eixir tot esperit de l' "antimatèria" original, abans de cristal·litzar en els espais més densos de l'Univers...

És en Estances de Silenci, quan només hi pot haver permanent connexió d'Amor, entre Matèria i Esperit, el fluid de procreació, i aquell gaudi plaent que neix i creix en cada contrast, i que a voltes, embriaga i enganya, si mentrestant la consciència encara dorm...

En Estances de Silenci hi nha aquell punt on vibrar a l'uníson i harmonitzar amb tots els elements que ens envolten, i formar part conscient de la "música de les esferes", que és un cant permanent a la gran descoberta infinita, constant i estable...

En Estances de Silenci, tot ens és confiat, més enllà de qualsevol reminiscència del temps, que no existeix, o eternitats, que desfilen incessantment dins l'únic batec en el qual viatgem totes les criatures anímiques i espirituals sortides de "La Font"...  En Estances de Silenci, jo ho se...  Les que he trobat aquí...  I les que trobaré més enllà...

                                                                               

En Estances de Silenci i escoltant acuradament l'Infinit i l'Eternitat, si volen, m'expliquen els seus afers, i mentre ho fan, aprenc la Vida des d'angles increïbles i nous, on el "discerniment" és eina de consciència, i la "intuïció" és una porta, que sempre la reeconeix...

En Estances de Silenci, la Vida es presenta més reflexiva i oberta, no tant agresta i inhòspita, i si, com la déu d'aigua cristal·lina que emergeix de la viva roca, després d'un llarg trajecte de fluida obscuritat, per soterranis sense fi, per acabar esdevenint potents fils humits que es precipiten, lluents de Sol o Lluna, en màgica cortina, fins al llac on d'infant, llançava pedres d'innocència i em perdia on es trencaven les ones que s'hi generaven...

EN ESTANCES DE SILENCI POTS VEURE LA VIDA DESFILAR....