Una cosa és la "teoria" i l'altre la "pràctica": l'una sense l'altre no és res. La "teoria" en solitari es perd en ella mateixa i s'esfondra, per més "teatre" que s'hi posi; i el mateix succeeix amb la "pràctica" sola car li mancarà una mínima explicació "lògica" que l'avali, si no conté, essencialment, la part "teòrica". Per tant, doncs son dos aspectes que s'han d'entrellaçar i treballar units: aquest és l'èxit de qualsevol cosa que es tracti. En el terreny de l' "Espiritualitat" però, de vegades, no és tant estrictament així, encara que moltes altres, en multitud d'aspectes, si. I així ho interpreto i entenc a l'hora de parlar, i sobretot, explicar l'espiritualitat que he après al llarg dels anys, que és la que intento i procuro practicar. I més encara, tenint en compte que l' Espiritualitat" pot ser explicada des de tantes perspectives diferents que no son sinó els distintius de tantes races, ètnies, cultures ancestres, esferes planetàries, freqüències de vibració, estels, astres i tantes més situades en molt diverses dimensions i nivells de gradació.
.jpg)
No obstant, cal reconèixer també, que existeixen tal quantitat de "lleis" en el nostre immens Univers -i en els universos majors, que també hi son- que tampoc res no és possible sense el coneixement propi de cada element, de cada objecte, de cada força, així com els graus assolits per cada civilització de les infinites existents. I partint de la base també que cap d'aquestes no ha començat de la mateixa manera, ni tampoc s'hi ha desenvolupat, ni passat pels mateixos processos. En tot aquest cúmul de "complexitats aparents" les "Divinitats" Creadores d'universos em semblarien similars en qualsevol racó dels espais infinits, tant de la "matèria" com de l' "antimatèria, i potser això és el que fa que les bases del "Kybalió" siguin tant exactes, per ser eternes, sublims i infal·libles, tal i com les trobem en el famós "Tractat Hermètic" Obra dels coneguts com "Els Tres Iniciats".
Parlant de la "Transcendència", intentar definir la "Divinitat", "Allò" que comunament en diem "Déu", està subjecte al grau de "Consciència" que cadascú hagi pogut assolir dins un camp infinit de possibilitats inabastables i només assolibles des d'una humilitat espiritual que un mateix te d'anar cultivant amb "Amor", "Coneixement" i "Paciència", des de l'íntim espai de la "Meditació", des de l'espai del propi Ésser Intern i també del "Jo Superior". Aquest és l'espai de les confluències, del diàleg suprem, de les fondes inquietuds humanes, però també del "Silenci", "la Serenor" i "la Pau", l' "Equilibri", la "Voluntat" i la "Determinació". La "Meditació" és una de les formes "pràctiques" de l'espiritualitat, una de les maneres també de fer tangible el propi acostament a la "Divinitat": sentir-la propera, consellera i protectora, davant les circumstàncies i la meva missió de Vida.
.jpg)
+
