MEDITACIÓ PEL SOLSTICI D'ESTIU DE 2024

 Vaig deixant que la respiració flueixi per si sola, calmada, serena, feliç i vivificant...              No hi ha pressa per res, ara i aquí, ni cap cosa que em pugui alterar: és quan noto que el temps no existeix...    Tot forma part d'un continu càlid i suau, és no gens menys, el meravellós Solstici d' Estiu, perfumat i vibrant, entre portals de cristall, saludant entre la brisa fresca i humida, d'aquest juny especial, que uneix totes les ànimes sensibles, fent un màgic connubi amb tots els elementals de la naturalesa que, en cercles concèntrics d'una transparència diamantina celebren una dansa de màgica veneració, que connecta als mags de la Font a un ritual preciós d'acció de gràcies des d'aquest punt mòbil de l'Univers...

                                                                     

Al ritme natural amb que inspiro i exhalo, em faig conscient d'aquest prana, mentre em va guarint en el més subtil de mi, just allà on l'ànima aixopluga l'esperit que sóc  i em connecta amb el Més Alt, que m'emplena i em conhorta, de l'origen d'on provinc, i de la saviesa que el tràngol en la matèria m'havia furtat, soterrant-lo en les boires de l'oblit.  Ara torno a saber, a poc a poc, lentament, com una alè amorosa i ardent que penetra: -Qui Sóc?  D' On Vinc?  A On Vaig?-

I vibra inconfusiblement, en el vòrtex amorós del Cor la divina Unicitat creadora de l'Únic, que ha esdevingut meravellosa mònada i fractal de fractals, en milers d'espurnes coratjoses, càlides i eternes, irradiant en tu, perquè n'ets una, i en tants altres, i també en mi, perquè en som miríades...  I totes portem la memòria del Pare...

                                                                        

I ara, experimentant més i més incorporeïtat recobro un sentiment de consciència d'esperit, d'haver assistit altres vegades al món, explorant, experimentant, coneixent, estimant, interactuant...

L'espai per on deambulo ha esdevingut agradable com un oreig de capvespre, un corrent lleuger i suau, que envolta el meu estat ingràvid, tanmateix suspès en l'aire, esperit transparent i energètic, des d'on se'm dona de contemplar el nostre bell Planeta amb la seva aura de llum, més esprimatxada en zones sense pau, però sense perdre mai la seva dolça brillantor...

I també veig com s'hi ajunta el resplendor conscient de la humanitat que es va despertant... Tantes ànimes reconeixent l'universal camí espiritual: Per fi!   Iniciant el retorn densitat rera densitat vers el Sagrat Origen...  Sento que en formo part activa i lúcida...  Sento que molts en formem part activa i lúcida...  Així com la joia plena de l'entitat que sóc, en la pertinença a aquest Univers, a aquesta Gran Família...

                                                                     

Ara, a poc a poc, torno a sentir la fluïdesa lliure de la respiració, com al principi: però ara, pren força també l'arrelament a la Terra, i em faig conscient de la respiració, ja no em sento ingràvid i estimo a Gaia...   Torno a aquesta destinació, amb la joia i la força de la Font Creadora i em se partícip d'aquest camí, servidor de tot el que hi mena...   

El Solstici d'engüany i la força solar universal, saben com ens enforteixen i com ens ajuden...  Per això ara el camí es vigoritza com mai, i tot pren la força que aquesta meditació dona per la via de la concentració i el silenci, des d'aquest punt, endinsats ja en els estrats de la Quarta Dimensió, des d'on obrem pel be major de la Humanitat, a través de la mirada que emana de la Illa Central del Paradís...

                                                                         

                                                                

,