SOBRE LA LLEI DEL KARMA (I L'Esborrat de Memòria)

 

                                                                       EL   KARMA

Una de les "Claus" de desenvolupament en la "Llei del Karma i la Reencarnació" és la "pèrdua" de la plena "Memòria" que, generalment sofreix el nadó que ve a la vida física per exercitar-se en una nova etapa on, en moments i circumstàncies oportuns, tindrà l'ocasió o ocasions, d'encararar reptes no enfrontats en altre hora, i/o també, de reparar mancances de qualsevol índole que podessin haver danyat o perjudicat persones, etc., no obstant, l'absència de memòria, situa a l'aprenent o candidat, a ignorar el "Què", el "Quant" i el "Com", i per tant, no poder esperar ni preparar amb antelació, el desenvolupament de qualsevol circumstància, havent d'esdevenir tot, una completa sorpresa en mig de la Vida i l'avenir diari de tots els que n'hauran de ser protagonistes.                                                         Això sovint fa, que els que viuen un "tema kàrmic" d'importància, responguin de les maneres més diverses, depenent dels ambients familiars on hagin crescut (religió, creences o fins i tot l'absència d'aquestes) per admetre -o no- a la "Llei del Karma" com "programació o àrbitre" dels fers diversos i les conductes humanes, que interactuen dins el teixit social humà.

                                                                             

Pot ser que des d'un punt de vista merament psicològic, el que ha d'afrontar algun "repte kàrmic" o faci millor des de l'oblit total, és a dir, sense recordar absolutament res d'entrada, ni tant sols aquesta "Llei" tant reguladora, tant compensadora i tant efectiva, i menys encara del "problema", el qual haurà de reconèixer quan sigui el moment:  doncs tot ho reconeixerà en el "moment present":  El "Problema" i la "Llei" per la qual aquest, "es repeteix" amb l'oportunitat de la resolució.                                                                                                        Val a dir que a mi em "preocupava" aquesta "pèrdua de memòria", en virtut de la qual, "no se d'on vinc",  "ni a on vaig", ni "quin és el motiu de l'existència" i, òbviament, si vinc amb algun "compromís karmàtic" -no el recordo!- ,   i això m'amoïnava, davant las perspectiva d'haver-lo d'encarar sobtadament en algun moment d'aquesta etapa de vida.                             Aleshores pensava que cada vegada que neixo (encarno), en aquest món de tres dimensions, "el meu comptador de la memòria és posat a zero" i sempre, al menys en aparença, és com si comencés de nou o per primera vegada...

                                                                              

                              

I el cert és que no és ben be així, -malgrat que ho pugui semblar-.  Entre etapa de vida i etapa de vida, és ben cert que el pòsit de l'experiència creix i "es nota", i que la "Consciència", que abriga al nostre "Ésser Intern" -tanmateix el que veritablement som-, dona la pauta del propi "progrés espiritual" que hom efectua;  per be que (això depèn de cada persona, del seu anhel, del seu interès, del seu esforç) hi ha força variabilitat, car en un grup de persones poden comfraternitzar els més conscientment desperts amb les diferents gradacions en progrés.

Tot això, òbviament, no retorna al 100%  de la memòria d'entre vides o de vides anteriors.  Però els diferents nivells de "Consciència" si que restitueixen un equilibri, una visió objectiva, una actitut transparent, una ment desembarassada, la qual cosa son graus de lucidesa i de saviesa, que ajuden a estar amatents i apunt per qualsevol circumstància que es presenti.

Per aquests resultats va deixar de "preocupar-me" el fet d'aquest "esborrat de memòria"*