Qui podria pensar que de la ira, les enveges, les mentides, de les posicions extremes en poden sorgir grans exemples o lliçons de coneixement i vida? Sembla un contrasentit, i no obstant és així. El nostre món ha sigut fins ara mateix, el "món de les polaritats enfrontades", o això que també se'n ha vingut a dir el món dual: "blanc o negre", "vermell o blau", "bo o dolent", "esquerres o dretes", en totes les tradicions culturals, socials, polítiques i religioses, i no solament en tenim exemples "suaus" de bon discerniment i experiència: guerres mundials i de tota mida, s'han vestit per l'aparent causa de les posicions enrocades i/o fanàtiques de les diferents parts; o les guerres amb transfons racial i religiós, i odis incontenibles: avui mateix tenim un sagnant pròxim orient que fereix de mort tota possible dignitat humana... Però això només és el cru escenari del davant -allò que ensenyen per televisió- al darrere hi ha causes criminals de les que no es parla, però que hom sap que hi son, i és allò que no distingeix en criatures, gent gran, infants o hospitals, i ho xafa tot indiscriminadament. Però no és de la guerra en si del que volia parlar, encara que l'ombra hi plana.
Però, què fer davant les polaritats enfrontades? La "neutralitat", oi?, ser "neutres". I la "neutralitat" esdevé un "ja us ho fareu!" és a dir, passar senzillament dels conflictes, que aquests els resolgui aquell o aquells que els creen pels seus propis interessos. I segur que tampoc hauria de ser això. Perquè d'això se'n pot dir "manca de responsabilitat". Penso que tot radica en el que ressoni en l'interior de cadascú, però que si que hom podria accedir a una neutralitat més ben entesa i madura, si s'hi accedís -com en tot- des de la consciència més expandida de la que hom sigui capaç. Fent-ho així, el més important, ja d'entrada, és el respecte mutu . Això evita, de totes totes, el conflicte i el fanatisme o radicalisme (si voleu) en les diferents posicions; i a l'hora minva i dissol la tendència a l'enfrontament i la divisió. La solució violent és primitiva i obsoleta. Mai una societat avançada, conscient i espiritual, optaria per una guerra o per una "solució violent". La violència no ha solucionat mai cap conflicte més aviat al contrari, allargar-lo en el temps i obrir ferides encara més fondes.
De fet els grups humans que estem optant pel "salt quàntic dimensional" o entrada a la nova etapa humana de "5ªDensitat" no estem enfocats en els conflictes bèl·lics que ara mateix hi ha al món. Això de cap manera vol dir "ignorar-los", a nivell humà i planetàri. En canvi si que ens enfoquem en fer neteja dels programes, sofriments i residus que es porten encara impregnats en cos físic després de tants segles d'anades i vingudes en la 3ª Densitat que ara s'està exhaurint. Això tampoc no vol dir que no s'hagi d'ajudar com ja es ve fent des de l'espiritualitat: especialment enviant a través de la meditació tota l'energia possible principalment als que més pateixen, els infants i els més vulnerables, però també a tots els que estan fent un trist servei en tots els bàndols, però també als quins donen les ordres i conceben la manera d'executar-les. Aquesta "energia solar" de la PAU la necessita tothom . I per suposat GAIA, la Terra, ens consta tot el patiment d'aquesta ànima viva del Planeta, que pateix com ningú els temes bèl·lics que la Humanitat no ha sapigut superar i dels quals se'n serveix fins l'últim moment.
