Si gran és el Misteri de la VIDA, NO menys grans son tota la diversitat dels seus "reptes", i tot l'entramat de circumstàncies i encaraments que els éssers humans pugen i baixen, en totes les ubicacions imaginables: experiències en forma de missions, destins, rols, esperons i un nombre infinit de papers per assumir i per assolir les fites més diverses en el món més dens de la matèria. Fites de "consciència" i "realització", "humanes" i "divines", car del Més Alt d'aquest Univers va sorgir la idea prístina d'explorar i experimentar els mons de la matèria densa. Per això va sorgir la "Mònada del Creador" i la seva subsegüent fractalització en miríades i miríades de més petits fractals -còpies fidels i exactes-, que viatjarien en els innombrables Esperits, que encarnarien i reencarnarien en la "tercera densitat" del Planeta Terra, alhora que farien un llarg aprenentatge en la matèria, d'experimentació, d'exploració, interactuació, formació i, en ocasions mestratges.
Va tenir lloc el procés del Planeta Terra, i la raça humana, ubicada en superfície. Tot un llarguíssim "Cicle" de milers i milers d'anys que va, des de la llunyana antiguitat fins el que se'n ha dit l'any 2012 que, evidentment, no va ser "la fi del món", però si el principi d'un final de "Cicle" (el "cicle" de tercera densitat, que afecta tant al Planeta com a la humanitat) on just encara estem, doncs el "cicle" segueix avançant en la seva comesa: baixen els naixements, i els pocs que hi ha son "ànimes preparades" (llavors estel·lars) per incorporar-se en "servei a la humanitat" dins els immediats decennis. I molts, que estan "deixant els cossos" en aquests darrers anys, pandèmics i terbols, (el que s'entén com morir), ho fan exercint la seva pròpia voluntat, manifestada abans de néixer (o en el període entre vides), perquè en "lliure albir" van renunciar a presenciar l'actual acabament del "Cicle" així com la transformació que el Planeta està efectuant.
Els "Esperits i Ànimes" encarnats en la matèria, en tant que "fractal del Més Alt" d'aquest Univers, son molt "sàvies entitats", que recullen tot el saber de la dita "Mònada Jo Sóc", com a còpia única, cadascuna d'elles. Això podria semblar una immensa "contradicció" si pensem com d'esgavellat està avui el món, be es podria pensar, que si el gros de la humanitat està format per entitats encarnades, que en el seu si porten tota la saviesa del Creador, no tindria raó de ser que la humanitat de la Terra estigui tant alterada i malalta: amb guerres condicionants permanents al món, fam, epidèmies, confusió, malestar, malbaratament de la major part de recursos del Planeta, i aquest també, amb convulsions, canvis climàtics, greus disfuncions meteorològiques (baix responsabilitat humana -o no-) i un llarg etcétera de nul·la o escassa consciència.
I aquí em refereixo a les agressions humanes al Planeta i també als processos naturals d'aquest, en la seva particular evolució-transformació com a ésser viu i anímic, que es produeix també junt amb aquest final de "Cicle".
Però malgrat que tot això es dona en aquest moment, això no treu que, al llarg de tot aquest dilatat període d'encarnacions i reencarnacions, hi hagi hagut, sens dubte, un "procés d'aprenentatge conscient" de les ànimes encarnades que, tot i tenir internament el "tresor" de ser "fractals lluminosos", han après i molt, del seu pas per la matèria densa junt amb totes les particularitats, conflictes i situacions diverses de cada moment: l'Expansió de la Consciència.
El Misteri de la VIDA a voltes a pres l'aparença del drama, per tal de ser viscut i comprès, de la mateixa manera que ha pres totes les altres aparences possibles, hagudes i per haver, perquè des de l'experiència humana en la matèria, s'entengui i es comprengui objectivament, vivint -en cos i ànima- l'essència del que es tracti. És tanmateix com el "Misteri de la VIDA" es fa comprendre en Octaves de Superació*.
